Issue #41 in 2024 year, 39-55

Catalonia within the Spanish Monarchy: from the Catholic Kings to the War of the Spanish Succession

Download
G. Filatov

Catalonia maintained broad autonomy for 200 years after the unification of Castile and Aragon at the end of the 15th century. It was determined both by historical background and by the political situation on the Iberian Peninsula. Ever since joining the Crown of Aragon in the 12th century, Catalonia had self-government, which was guaranteed after the marriage of Isabella of Castile and Fernando of Aragon. Their and their successors’ attempts to unify the subject lands were not consistent, since there was no urgent need for the centralization. Castile and its colonies provided sufficient resources for foreign policy. After the outbreak of the Thirty Years' War, these resources were no longer enough, and the Spanish monarchs began to pursue a more active centralization policy. Catalonia responded with an uprising, which led to its transition under the French rule. After ten years of struggle, Philip IV managed to win back almost the entire rebellious region. Despite the treason, the Spanish monarchy decided to maintain Catalan privileges in order to ensure the loyalty of the region in the face of the ongoing confrontation with France.

Keywords:
Spain, Catalonia, Reaper's War, Thirty Years' War, Generalitat
References

Кузина Н.А. Зарождение и формирование национальных символов Каталонии в рамках Ренашенсы и их визуальная репрезентация в XIX в. // Концепт: философия, религия, культура. 2021. №5(4). С. 114–130. Kuzina N.A. Zarozhdenie i formirovanie nacional'nyh simvolov Katalonii v ramkah Renashensy i ih vizual'naja reprezentacija v XIX v. // Koncept: filosofija, religija, kul'tura. 2021. №5(4). S. 114–130. [The Origin and Formation of the National Symbols of Catalonia within the Framework of the Renaixença and their Visual Representation in the 19th Century] 

Aznar D. La Catalunya borbònica (1641-1659):virreignat i dinàmiques de poder durant el govern de Lluís XIII i Lluís XIV de França al Principat // Del Tractat dels Pirineus a l'Europa del segle XXI: un model en construcció?: actes del congrés / Jané Checa O. (coord.) Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010. Pp. 265–280.

Capdevila Muntadas M.A. El proceso de elaboración de la Matrícula de franceses residentes en la costa catalana de 1637 // Monarquías en conflicto: Linajes y noblezas en la articulación de la monarquía hispánica. Vol. 2 / Fortea Pérez J.I., Gelabert J.E., López Vela R., Postigo Castellanos E. (coord.)  Madrid: Fundación Española de Historia Moderna – Universidad de Cantabria, 2018. Pp. 223–233.

Carretero Zamora J.M. La profecía de una reina o ¿La Suerte de Matías: Consideraciones sobre un periodo de crisis política en Castilla (1498–1518) // Actas de la VIII Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna: (Madrid, 2–4 de junio de 2004). 2005.  Vol. 1. / López-Cordón Cortezo M.V., Franco Rubio G.Á. (coord. ) Madrid: Fundación Española de Historia Moderna, 2005. Pp. 35–62.

Clemente Pérez H. Una historia de Aragón en la Historia del reino y corona a la Monarquía Hispánica (siglos XI–XVI) // Baética: Estudios de Historia Moderna y Contemporánea. 2019. № 39. Pp. 75–92.

Elliott J. H. La rebelión de los catalanes. Madrid: Siglo XXI, 2014.

Escudero López J. A. Fernando el Católico y la introducción de la Inquisición // Revista de la Inquisición: (intolerancia y derechos humanos). 2015. № 19. Pp. 11–24.

Farias Muñoz L. La imagen política de santa Madrona en la Barcelona del Seisciento // Nuevas perspectivas de investigación en Historia Moderna: economía, sociedad, política y cultura en el mundo hispánico / Pérez Samper M. Á. , Betrán Moya J. L. coord. por Barcelona: Universidad Autónoma de Barcelona, 2018. Pp. 922–932. 

Florensa i Soler N. La República catalana de 1641: un foc d'encenalls // Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. 2004. № 15. Pp. 75–88.

García Cárcel R. La Inquisición en la Corona de Aragón // Revista de la Inquisición: ( intolerancia y derechos humanos). 1998. № 7. Pp. 151–163.

García Cárcel R. Pau Claris: la revolta catalana. Barcelona: Dopesa, 1980.

García Sánchez L. La corona "versus" Cataluña: don Fernando de Austria y las polémicas Cortes de Barcelona de 1632 // Pedralbes: Revista d'historia moderna. 2008. № 28. Pp. 203–216.

Guerrero Navarrete Y. Monarquías europeas y monarquía trastámara (1360–1516). Precedentes de un proceso de identificación nacional // La monarquía de las naciones: patria, nación y naturaleza en la monarquía de España / García García B. J., Álvarez-Ossorio Alvariño A. (coord..). Madrid: Fund. Carlos De Amberes, 2004. Pp. 265–302.

Jané Сheca O. L'Exili de la Guerra dels Segadors // Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. 2009. № 20. Pp. 83–99. 

Jané Сheca O. Louis XIV et la Catalogne: De la politique au Sud de l'Europe au XVIIe siècle. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, 2016. URL: http://books.openedition.org/pupvd/41324. 

Jerez J. J. Pensamiento político y reforma institucional durante la guerra de las Comunidades de Castilla (1520–1521). Madrid: Editorial Marcial Pons, 2007.

Mateos Royo J. A. Política estatal y circulación monetaria en la Corona de Aragón durante el siglo XVII la depreciación de la monedad de plata // Studia historica. Historia moderna. 2011. № 33. Pp. 203–234.

Sabaté i Curull F. La organización central de la Corona de Aragón cismarina // La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208–1458: la monarquía aragonesa y los reinos de la corona / Sesma Muñoz J. Á. (coord.) Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2010. Pp. 395–416.

Sales N.  Per què l’adquisició del Rosselló és presentada per la historiografia francesa com una conquesta militar més? Revista de Catalunya. 1994. № 90. Pp. 23–38.

Serra i Puig E. Catalunya després del 1652: recompenses, censura i repressió // Pedralbes: Revista d'historia moderna. 1997. № 17. Pp. 191–216.

Serrano Daura J. Carlos I y la Corona de Aragón // Revista de Dret Històric Català. 2018. № 17. Pp. 119–172. 

Solano Camón E. Poder monárquico y estado pactista (1626–1652): los aragoneses ante la Unión de Armas. Zaragoza: Institución Fernando El Católico, 1987.

Text oficial de l'acta del 23 de gener de 1641 // Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. V : 1623–1644. Barcelone:Generalitat de Catalunya, 1999. Pp. 1171–1175.

Villanueva López J. El debat sobre la Constitució de l'Observança a les Corts catalanes de 1626–1632 // Manuscrits: Revista d'història moderna. 1995. № 13. Pp. 247–272.